Cognom gallec · documentat des de 1505

ALMUIÑA — Almuiña — origen àrab, significat, escut i història del cognom

De l'àrab andalusí almúnya, «finca d'horta»,
a l'horta tancada d'una aldea gallega.

Esta no és una pàgina que et venga un pergamí. És el que es pot demostrar sobre el cognom Almuiña, amb la font al costat de cada xifra, i el que no es pot, dit també.

Començar per la paraula Veure l'escut Arxiu verificat

Els registres són independents: no acrediten una línia familiar contínua.

12.687é: lloc entre els cognoms d'Espanya
545: persones el porten (cens 2025)
5: llocs es diuen així a Galícia

Armorial pintat — Registre bibliogràfic de l'edició original: Crespo, Bibliófilos Gallegos, 1962, t. II (A–F); no s'ha inspeccionat la p. 58 d'eixe original. El passatge s'ha comprovat en la reproducció facsímil d'eixe volum inclosa en la 2.ª ed. Poyo/Gran Enciclopedia Vasca, 1982, p. 58. L'edició completa de 1982 es va ampliar a cinc volums amb addicions N–Z i, per tant, no és íntegrament un facsímil. Diu torre «de piedra»; no valida la regularització posterior ni un escut d'armes universal.

El vídeo

Un minut i mig amb el viatge de la paraula, d'un pati d'al-Àndalus a una horta gallega. Les imatges són recreacions fetes per a esta pàgina.

Es reproduïx una còpia lleugera de 6,7 MB. La còpia bona, de 16,4 MB, es pot descarregar. ↓ Descarregar en millor qualitat